LA GRAN PREGUNTA

Després de moltes hores de travesia, litres de refresc per a la tripulació i alguna botella de Ron (sense alcohol), des d'Eivissa estam convencuts de les segúents respostes a les tres grans preguntes:
1. El famòs succés és el Saqueig a Eivissa al 1543.

2. A mitjans del s.XVI, Una flota amb 210 naus, 70 galeres, 40 galeons i 100 vaixells amb 30.000 homes i 14.000 infants turcs, al cap de Barbarroja, creuava el Mediterràni, per a unir-se a les tropes de Francesc I de França i atacar conjuntament Niza, que era a les mans de Carles I, i llevar-li als espanyols.
L’any 1543 feren dos importants atacs a l’illa d’Eivissa. Un primer intent per la zona de ses Salines (en el que mil hòmens atacaren la vila d’Eivissa, però hagueren de fugir sense aconseguir entrar-hi) i un altre definitiu per la zona de Santa Eulàlia (en el que mil turcs aconseguiren desembarcar a la nostra illa).
Davant el caire que prenia la situació, la monarquia hispana decidí l’enviament d’una guarnició de dos-cents soldats (la primera dotació militar estable d’una certa importància des de la conquista catalana),pel control contra l’asedi turc.
La gran quantitat d’assalts turcs deixà ben clar que calia una reforma i una millora dels sistemes defensius. Les murades existents, construïdes a l’edad mitjana, difícilment podien resistir un atac de l’artilleria.
El Príncep regent Felipe (llavors Felip II) envià a l’ingenier italià Joan Bautista Calvi per a projectar unes fortificacions que resistiren a turcs i berberiscos. Això suposà l’inici d’una reestructuració de tot el nostre sistema defensiu.

3. Al 1543, cinquanta veles corsaries asoliren les costes d’Eivissa, que varen ser robades, saquetjades e incendiades durant setmanes quasi amb total impunitat. I l’impacte de tot aquest clima d’ inseguretat va ser tal que, molts habitants moriscos desampararen els pobles. Cal recordar, que gran part de la població era morisca i per això no va haver-hi una unió de tot el poble eivissenc contra l’atac.