diumenge, 19 de desembre de 2010

ALS NAVEG@NTS I NAVEG@NTES



Pirates i corsaris, ho heu aconseguit.
Totes les tripulacions heu contestat a la gran pregunta.
I suposo que voleu saber qui té la raó.
Doncs us dic que tots heu encertat.
No podem saber amb total certesa de quin atac pirata es tracta.
Necessitaríem més pistes.
Tant podria ser l'atac de Maó, com el de Sóller com el d'Eivissa.
Enhorabona a tots, us heu convertit en grans navegants i ja estau preparats per dur a terme expedicions encara més difícils i importants.
Però esteu alerta que sempre hi ha algun pirata fantasma vigilant.
Esper veure-us en properes expedicions.
Salut i bon vent!!!

EL PIRATA FANTASMAAAAAAAAA

LA GRAN PREGUNTA

Després de moltes hores de travesia, litres de refresc per a la tripulació i alguna botella de Ron (sense alcohol), des d'Eivissa estam convencuts de les segúents respostes a les tres grans preguntes:
1. El famòs succés és el Saqueig a Eivissa al 1543.

2. A mitjans del s.XVI, Una flota amb 210 naus, 70 galeres, 40 galeons i 100 vaixells amb 30.000 homes i 14.000 infants turcs, al cap de Barbarroja, creuava el Mediterràni, per a unir-se a les tropes de Francesc I de França i atacar conjuntament Niza, que era a les mans de Carles I, i llevar-li als espanyols.
L’any 1543 feren dos importants atacs a l’illa d’Eivissa. Un primer intent per la zona de ses Salines (en el que mil hòmens atacaren la vila d’Eivissa, però hagueren de fugir sense aconseguir entrar-hi) i un altre definitiu per la zona de Santa Eulàlia (en el que mil turcs aconseguiren desembarcar a la nostra illa).
Davant el caire que prenia la situació, la monarquia hispana decidí l’enviament d’una guarnició de dos-cents soldats (la primera dotació militar estable d’una certa importància des de la conquista catalana),pel control contra l’asedi turc.
La gran quantitat d’assalts turcs deixà ben clar que calia una reforma i una millora dels sistemes defensius. Les murades existents, construïdes a l’edad mitjana, difícilment podien resistir un atac de l’artilleria.
El Príncep regent Felipe (llavors Felip II) envià a l’ingenier italià Joan Bautista Calvi per a projectar unes fortificacions que resistiren a turcs i berberiscos. Això suposà l’inici d’una reestructuració de tot el nostre sistema defensiu.

3. Al 1543, cinquanta veles corsaries asoliren les costes d’Eivissa, que varen ser robades, saquetjades e incendiades durant setmanes quasi amb total impunitat. I l’impacte de tot aquest clima d’ inseguretat va ser tal que, molts habitants moriscos desampararen els pobles. Cal recordar, que gran part de la població era morisca i per això no va haver-hi una unió de tot el poble eivissenc contra l’atac.

dissabte, 18 de desembre de 2010

NAVEG@NTS: La Perla Negra de Can Pastilla

NAVEG@NTS: La Perla Negra de Can Pastilla: "LA GRAN PREGUNTA per la Perla Negra de Can Pastilla. On és va llençar l'ampolla i quan? L’ampolla va ser llençada a Maó l’any 1535. ..."

La Perla Negra de Can Pastilla

LA GRAN PREGUNTA per la Perla Negra de Can Pastilla.

On és va llençar l'ampolla i quan?

L’ampolla va ser llençada a Maó l’any 1535.

Què va passar?

Els pirates turcs encapçalats per Barbaroig, vàren saquejar Maó.

Van rebre ajuda?

En veure que Khair ed-Din Barba-rossa desembarcava els seus 2.500 homes i començava a assetjar la vila, es va enviar un avís del perill que corria la població al governador, resident a Ciutadella, que de seguida va reunir els cavallers i varen formar una columna de socors que es va encaminar ràpidament cap a Maó, reclutant nous reforços pel camí, i el 3 de setembre entraren en contacte amb les tropes turques, que, molt superiors en nombre, la van aniquilar, morint el governador i els seus cavallers.


El fracàs dels socors va minar la moral dels assetjats, i quan la muralla ja estava parcialment enderrocada, els mateixos dirigents maonesos es van posar en contacte amb Barba-rossa i al vespre del 4 de setembre van estipular el lliurament de la ciutat, amb la condició que en el saqueig serien respectats els dirigents i les seves deu cases, i la nit següent va ser dantesca per Maó, amb la mort dels franciscans i altres civils, violacions, incendis, depredacions, i la captura de 600 presoners dels que mai es va saber res més, mentre els dirigents maonesos s'havien refugiat a Binimaimut.

divendres, 17 de desembre de 2010

La gran pregunta

Corsaris de Porreres.

Nosaltres creim que l'ampolla va ser llençada des del Port de Sóller. L’11 de maig de 1561 una coalició de corsaris algerins, comandats per Otxali i Iusuf-Arrais formaren una esquadra molt potent de 22 galiots, per atacar Mallorca.

L'armada abans d'arribar a Mallorca va proveir-se d'aigua a Eivissa, això feu que els mallorquins rebessin l'avís de què l'atac començaria per Sóller, per la qual cosa, el Virrei, Guillem de Rocafull, envià un advertiment al capità de Sóller, Joan Angelats, i als comandaments de Bunyola, Santa Maria, i Alaró per que donassin ajut a Sóller.

Els mallorquins sortiren tots cap al Camp de s'Oca, en direcció al Port de Sóller. Desembarcaren uns 1.600 corsaris, sense fer remor, per la qual cosa, els guardes de terra no se’n adonaren. Els invasors es dividiren en dos grups, mentre un anà directament cap a la vila, l'altra prengué el camí de sa Figuera, i atacà Sóller pel nord, obtenint un gran botí. Els sollerics que havien sortit cap el Port es veren agafats entre dos focs, decidiren atacar els de la part sud. Després esperaren que el segon grup tornàs carregat amb el botí, dones, i nins, als que pretenien endur-se’n com a esclaus. Quan els corsaris se sentiren en perill mataren molts dels presoners, i foren perseguits pels mallorquins fins a les penyes. S'han de d'assenyalar dos fets: Les valentes dones de can Tamany que liquidaren amb engany a uns pirates, i una partida de bandolers que feren gran destrossa entre els sarraïns, per la qual cosa foren perdonats pel rei Felip II.

Aquests fets es recorden en una festa que es fa el dilluns després del segon diumenge de maig.

Degut als corsaris, a partir del segle XVI, s'hi construí la Torre picada, i el Castell del Port. També es fortificà una part del poble, d'aquesta darrera construcció militar només en queda un tros de murada a devora l'església parroquial.
RESPON L'ESCOLA D'ADULTS DE FERRERIES (MENORCA)

LA GRAN PREGUNTA:


1.SABEU DES D'ON ES VA LLANÇAR L'AMPOLLA?
Suposam que es va tirar des de Maó, dia 1 de setembre de l'any 1535.

2.ENS PODEU AJUDAR A ESBRINAR QUÈ VA PASSAR?
El pirata Barba Roja va atacar la ciutat de Maó amb 2,500 homes.
L'imperi Otomà o turc entrava al port de Maó camuflat com a naus imperials de retorn de la conquesta de Tunísia. Quan van veure que eren pirates es van preparar per a la batalla.

3.ALGÚ VA AJUDAR ALS HABITANTS DE L'ILLA?
Es va enviar un avís al governador, que vivia a Ciutadella, que va reunir els cavallers que es van encaminar cap a Maó reclutant reforços pel camí. El 3 de setembre es van enfrontar a les tropes turques, que molt superiors en nombre, les van aniquilar morint tots.
Veient el fracàs, els dirigents es van reunir amb Barba Roja i el 4 de setembre van estipular el rendiment de la ciutat.
Es van capturar 600 persones de els que mai més es va saber res.



ELS PIRATES COL·LABORATIUS DE L'ESCOLA D'ADULTS SOM:
Juan Allès Florit
Dolores Allès Truyol
Glòria Cánovas Lucena
Juan Janer Cardona
Catalina Olives Mercadal
Norma Peña Acosta
Miquel Pons Pallicer
Antonia Pons Pons
Catalina Pons Truyol
Montserrat Pons Truyol
Àgueda Barro Ponsetí
Estrella Pons i Marquès

dimecres, 15 de desembre de 2010

LA GRAN PREGUNTA pels Pirata Roig

Estem plenamen d'acord amb els nostres companys/-es!!
1.On es va llençar l’ampolla i quan?
L’ampolla va ser llençada des de Menorca. Maó l’any 1535.

2.Què va passar?
Durant aquell sgle, Menorca va viure uns dels seus pitjors moments, historicament parlant. Els atac del irates eren continuus, això va causar la inestabilitat dels seus habitants. Els atacs per part dels turcs, van tenir el seu punt culminant l’any 1535 amb l’ata d’en Barbaroig amb la destrucció de les ciutats de Maó i Ciutadella. L’illa va quedar abandonada fins que Felip II va decidir construir ell fort de St. Felip II i les diferents torres de defensa al port de Maó.

3.Van rebre ajuda?
*(Còpia del viquipedia)
En veure que Khair ed-Din Barba-rossa desembarcava els seus 2.500 homes i començava a assetjar la vila, es va enviar un avís del perill que corria la població al governador, resident a Ciutadella,[5] que de seguida va reunir els cavallers i formar una columna de socors que es va encaminar ràpidament cap a Maó, reclutant nous reforços pel camí, i el 3 de setembre entraren en contacte amb les tropes turques, que, molt superiors en nombre, la van aniquilar, morint el governador i els seus cavallers.
El fracàs dels socors va minar la moral dels assetjats, i quan la muralla ja estava parcialment enderrocada,[6] els mateixos dirigents maonesos es van posar en contacte amb Barba-rossa i al vespre del 4 de setembre van estipular el lliurament de la ciutat, amb la condició que en el saqueig serien respectats els dirigents i les seves deu cases, i la nit següent va ser dantesca per Maó, amb la mort dels franciscans i altres civils, violacions, incendis, depredacions, i la captura de 600 presoners dels que mai es va saber res més, mentre els dirigents maonesos s'havien refugiat a Binimaimut.

Bona cacera!

dimarts, 14 de desembre de 2010

LA GRAN PREGUNTA

Els pirates del Molinar ens trobem a les suficients pistes per aventurar-nos en una resposta. Esperem que sigui la correcta i agraïm als nostres companys d'armes la seva ajuda, però no espereu que el tresor sigui compartit amb vosaltres... ;D De fet som pirates JA,JA,JA !!!.

On és va llençar l'ampolla i quan?

L'ampolla és va llençar probablement des de Maó la nit de l'1 de setembre de 1535 o els dies següents a aquesta data a causa de la ratzia o atac que va fer el pirata Barba-Rossa a aquesta ciutat.

Què va passar?

El saqueig de Maó és va produir la nit de l'1 de setembre de 1535 (com dèiem abans) quan l'armada de l'imperi Otomà entrava al port de Maó camuflada com a naus imperials de retorn de la conquesta de Tuníssia. Els frares franciscans Bartomeu Genestar i Francesc Coll van anar a rebre amb una barca les que creien naus imperials, però en veure que eren els turcs que venien van tornar a donar avís a la població, que va tancar les muralles i es va preparar per a la lluita.

Van rebre ajuda?

En veure que Khair ed-Din Barba-rossa desembarcava els seus 2.500 homes i començava a assetjar la vila, es va enviar un avís del perill que corria la població al governador, resident a Ciutadella, que de seguida va reunir els cavallers i varen formar una columna de socors que es va encaminar ràpidament cap a Maó, reclutant nous reforços pel camí, i el 3 de setembre entraren en contacte amb les tropes turques, que, molt superiors en nombre, la van aniquilar, morint el governador i els seus cavallers.

El fracàs dels socors va minar la moral dels assetjats, i quan la muralla ja estava parcialment enderrocada, els mateixos dirigents maonesos es van posar en contacte amb Barba-rossa i al vespre del 4 de setembre van estipular el lliurament de la ciutat, amb la condició que en el saqueig serien respectats els dirigents i les seves deu cases, i la nit següent va ser dantesca per Maó, amb la mort dels franciscans i altres civils, violacions, incendis, depredacions, i la captura de 600 presoners dels que mai es va saber res més, mentre els dirigents maonesos s'havien refugiat a Binimaimut.

BONA CACERA COMPANYS I COMPANYES!!!

dilluns, 22 de novembre de 2010

Presentació dels PIRATA ROIG!!!


Salut a tothom!

Sabem que fa molts anys, en Barba roig va atracar a Menorca, és per açò, que ara tots volem ser pirates i hem decidit que la classe de cinquè d'en Toni Juan ens anomenarem, Pirata Roig. Tenim ganes de trobar el tresor, que la sort vos acompanyi!


Bona travesia!

diumenge, 21 de novembre de 2010

ELS NAVEGANTS DE L'ESCOLA D'ADULTS

Salut a tots!
Som el grup de primer de català d'Educació Secundària per a Persones Adultes de Ferreries (Menorca)

Com podeu veure som persones adultes d'edats molt diverses amb una il·lusió comuna: aprendre a escriure en la nostra llengua.

Feim les classes dins l'aula de sisè de l'escola pública del nostre poble i per fer aquesta activitat emprarem l'aula d'informàtica dels alumnes de primària.

Esteim preparats per navegar i investigar amb tots vosaltres. Endavant!

dijous, 18 de novembre de 2010

TRIPULACIÓ DE SA GRADUADA


Hola a tothom!!!!!
La tripulació de Sa Graduada d'Eivissa ja ha salpat .
Aquí pareixem bona gent, però el nostre vaixell porta per bandera ...un parell de tíbies i una caravera...

La Perla Negra de C an Pastilla


Som els nins i nines de 6è de primària de Can Pastilla.
Nosaltres també volem aquests tresors!
Que la sort ens acompanyi!

Els pirates del Molinar


Hola petits pillastres !!!

Som els pirates embarcats a la nau Infante Don Felipe del port del Molinar. En breu salparem per a recórrer les costes de les nostres illes cercant botins i tresors.

VOLS ENROLAR-TE AMB NOSALTRES ?

Els corsaris de Porreres

Som els corsaris de cinquè de l'Escola Nova de Porreres. El nostre capità és en Biel i prové de les terres de Maria de la Salut. Les Illes Balears pateixen els atacs dels pirates, i nosaltres estudiarem "Les Balears davant els atacs dels pirates".

Qui s'afegeix a l'aventura?